Els murs que separen l\u2019amor de l\u2019odi, la vida i la mort, el seny i la bogeria, la guerra i la pau potser s\u00f3n m\u00e9s fr\u00e0gils del que sembla. Pot ser que encara ho sigui m\u00e9s el mur que separa l\u2019oblit del record? La hist\u00f2ria es repeteix una vegada i una altra fent evident la poca capacitat d\u2019aprendre de la nostra esp\u00e8cie. La realitat \u00e9s tossuda i ens recorda que no n\u2019aprenem, no hi ha manera. <\/p>\n\n\n\n
Com un negatiu fotogr\u00e0fic aquest v\u00eddeo poema musicat ens revela el verdader sense sentit de la Guerra, la bogeria del constant destruir i construir, destruir i construir… La capacitat de submissi\u00f3 a la bogeria dels tirans que demostrem una vegada i una altra. Ballem al so de les batutes d\u2019un sonat que altres sonats han pujat a un pedestal. La m\u00fasica de timbals ens empeny al desastre i quan ens n\u2019adonem, sempre tard, destru\u00efm el pedestal per construir-ne un de nou amb el qual nom\u00e9s l’espai i el temps ens tornaran a fer veure que una altra vegada ens hem tornat a equivocar. <\/p>\n\n\n\n
Miops a la llum miops, ens veiem ballar com una ombra incapa\u00e7os de llegir i rellegir la hist\u00f2ria que entossudida sembla que s\u2019entesta a fustigar-nos amb el mateix flagell. <\/p>\n\n\n\n
\u00abSom peons d\u2019un gran tauler i alg\u00fa amb nosaltres va jugant\u00bb
Marina Tsvet\u00e0ieva<\/p><\/blockquote>\n\n\n\nRes, no n\u2019aprenem res. I mentre el poder ostenti el poder, el sisme i la di\u00e0spora ser\u00e0 nom\u00e9s q\u00fcesti\u00f3 d\u2019espai temps. Som presoners de la nostra naturalesa?<\/p>\n\n\n\n