{"id":1274,"date":"2025-11-11T18:19:43","date_gmt":"2025-11-11T18:19:43","guid":{"rendered":"https:\/\/afersdomestics.cat\/?p=1274"},"modified":"2025-11-11T21:57:57","modified_gmt":"2025-11-11T21:57:57","slug":"caliu-domestic-a-la-gala-de-lliurament-del-premi-miquel-marti-i-pol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/afersdomestics.cat\/index.php\/2025\/11\/11\/caliu-domestic-a-la-gala-de-lliurament-del-premi-miquel-marti-i-pol\/","title":{"rendered":"Caliu dom\u00e8stic a la gala de lliurament del Premi Miquel Mart\u00ed i Pol"},"content":{"rendered":"\n
\n

“El viure enc\u00e8s s’ha tornat vers,
com un recer fet de pinassa:
la llar d’on pengen atuells
il\u00b7luminats per tanta brasa” – Laia Llobera<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

S’ha fet de nit per\u00f2 hi ha llum a dins les cases. Si empenys la porta i entres cap a dins, pots emportar-te una agradable sorpresa i trobar un espai de pau i ple de caliu. S’escolta una melodia que remet a un text de Merc\u00e8 Rodoreda, ‘La Salamandra’, i que li donen veu el duet L’Arann\u00e0<\/a> (la guixolenca Anna Sala, i l’eivissenca Lara Magriny\u00e0, guanyadores del premi Miquel Mart\u00ed i Pol el 2024<\/a>). Tot \u00e9s apunt perqu\u00e8 cremin les brases i l’ambient \u00e9s l’adequat per celebrar-hi un acte que per a nosaltres esdev\u00e9 m\u00e0gic. Si \u00e9s cosa de bruixes no ho sabem, en salamandra tampoc ens hem convertit, per\u00f2 l’energia del foc ens rou per dins i notem com poc a poc anem brodant un projecte dom\u00e8stic proper i sincer que traspua caliu.<\/p>\n\n\n\n

Diuen que “l’art teixeix lligams entre paraula, m\u00fasica i emoci\u00f3”. Aix\u00ed ho escoltavem de la veu de la S\u00edlvia Bel. \u00c9s teixint com el cercle es va fent m\u00e9s gran. Tenir amics poetes ens ha portat fins aqu\u00ed. Ells i la nostra curiositat per aprendre ens fan cr\u00e9ixer cada dia una mica m\u00e9s. A l’octubre de 2021 condu\u00edem en fam\u00edlia fins a Almussafes, per fer costat a una gran amiga osonenca i poetessa que amb ‘Una cadira en la boira’ recollia el premi al XXV Certamen de Poesia Marc Granell Vila d’Almussafes<\/a>, molt ben acompanyada pel poeta castellonenc Josep Porcar. Ben acollits per tots dos, fou all\u00e0 que vam compartir taula i hi vam con\u00e8ixer tres poetes m\u00e9s, el valenci\u00e0 Marc Granell, la grauera Maria Josep Escriv\u00e0 i el barcelon\u00ed (d’arrels moianeses) Jordi Sol\u00e0 Coll. ‘Vincles’que es van teixint a poc a poc, poetes que esdevenen amics i versos que infusionen endins nostre i omplen sense fer massa soroll la prestatgeria de casa.<\/p>\n\n\n\n

Afers Dom\u00e8stics, un projecte que despr\u00e8n la seva ess\u00e8ncia i que va prenent cos. Un grup nascut al menjador de casa durant la pand\u00e8mia, en fam\u00edlia, i que amb aquests cinc anys ha anat prenent forma, transformant-se i consolidant-se en companyia de dos bons amics m\u00e9s. En Jordi, la Pepa, en Josep i la N\u00faria. Tots quatre avui hem fet un salt molt emotiu sentint com del menjador de casa i passant ben a prop de la llar de foc de l’antic despatx de ‘El Xalet’, ens hem trobat asseguts enmig d’un p\u00fablic entregat que ha donat tot el caliu que es mereix al Cert\u00e0men Terra i Cultura 2025<\/a> que es celebrava aquesta nit passada a la Casa Golferichs de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s cert que enfilar-se cap amunt pot fer vert\u00edgen. I passar de seure al sof\u00e0 de casa a sortir per la porta i comen\u00e7ar a enfilar esgraons amunt pot espantar una mica. Per\u00f2 val la pena atrevir-se a caminar i tenir ganes d’anar m\u00e9s lluny. Junts tot \u00e9s possible, ho sabem b\u00e9. I cal acollir els somnis com el que s\u00f3n: un acte de fe en la vida. Aix\u00ed ho deia en Miquel Mart\u00ed i Pol<\/strong> i aix\u00ed ho creiem nosaltres.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Foto: Anna Munujos. Afers Dom\u00e8stics a les escales de ‘El Xalet’ de la Casa Golferichs (10\/11\/2025)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

I de la planta baixa cap a les golfes de la casa Golferichs, entre grans vitralls i acabats de fusta, ens hem assegut amb la il\u00b7lusi\u00f3 d’un infant que estrena unes sabates noves amb moltes ganes de fer costat als grups musicals que han estat finalistes d’aquesta 18a edici\u00f3 del Premi Miquel Mart\u00ed i Pol del Certamen Terra i Cultura 2025 que impulsa la Fundaci\u00f3 Vall Llach i que atorga a les millors can\u00e7ons amb m\u00fasica original basades en poemes de llengua catalana.<\/p>\n\n\n\n

Un acte bonic on hem tingut la sort de gaudir d’un petit tast de paraules per a cadascun dels 5 poemes musicats finalistes i a trav\u00e9s de la veu dels membres del jurat i encap\u00e7alat pel m\u00fasic, escriptor i gran activista cultural Llu\u00eds Llach, que ha volgut recordar a d’altres bons amics que com ell foren impulsors d’aquest meravell\u00f3s cert\u00e0men: l’Emili Teixidor o en Ramon Muntaner.<\/p>\n\n\n\n

Cada mot ha deixat empremta entre nosaltres. I dia a dia, amb cura, tota llavor creix i acaba florint. Com b\u00e9 ha dit l’Eduard Escoffet mentre presentava la can\u00e7\u00f3 guanyadora, desitgem que la poesia i la m\u00fasica d’aquest certamen arribi als centres educatius per sembrar les seves llavors entre els m\u00e9s petits i els m\u00e9s joves, com li va passar a en Fredrik, que gr\u00e0cies a un dels seus professors de literatura va descobrir Joan Brossa (amb ‘Eco del sol detingut’) a trav\u00e9s del poema musicat per l’Ivette Nadal<\/a> que guanyava al 2010 el III certamen del Terra i Cultura<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Fotos pr\u00f2pies. Foto de grup amb Llu\u00eds Llach d’Anna Munujos. Casa Golferichs. 10\/11\/2025<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

Sembrar, nodrir, cr\u00e9ixer, recollir\u2026 Compartir, sumar, connectar i fer ‘vincles’, com el poema de Joan Vinyoli i que tant b\u00e9 ens han interpretat en directe el Marc Parrot i el Quartet Brossa<\/a> -segons premiats-. Pell de gallina l’embolcall de cordes que saben sostenir amb molta cura els versos que canta en Marc Parrot.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efts d’haver compartit aquest moment que ens emportem amb nosaltres, del regal d’haver estat escoltats pel jurat i haver estat entre els 25 seleccionats per aquest cert\u00e0men<\/a>, de l’emoci\u00f3 que hem sentit de seguir fent vincles, de donar-nos la m\u00e0 amb l’amiga pradenca i fot\u00f2grafa Anna Munujos<\/a> i de tenir la sort de compartir unes paraules i una m\u00e0gica abra\u00e7ada amb en Llu\u00eds Llach. Gr\u00e0cies a tots els membres del jurat i molt especialment a la bona feina que fan des de la revista Enderrock.<\/p>\n\n\n\n

V\u00eddeo: propi. Golfes de la Casa Golferichs. Un fragment de la can\u00e7\u00f3 ‘Vincles’ (un poema de Joan Vinyoli), de Marc Parrot i el Quartet Brossa, 2n premi.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Enhorabona als vint-i-cinc seleccionats d’aquesta edici\u00f3 amb majoria d’edat, de nou felicitats als cinc finalistes, als dos premiats i un urra ben especial per les dues membres del grup \u00d6livias que amb la musicaci\u00f3 de \u00abDesamor\u00bb de Josep Maria Llompart s’han emportat el premi acc\u00e8ssit que els permetr\u00e0 viure i cr\u00e9ixer en una resid\u00e8ncia po\u00e8tica de quinze dies a la Fundaci\u00f3 Mallorca Liter\u00e0ria<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Gr\u00e0cies a tots els que cultiveu la poesia. Escrivint-la, llegint-la, musicant-la, escoltant-la. Als que us emocioneu. Als que sembreu versos cada dia. <\/p>\n\n\n\n

Nosaltres seguim caminant i aprenent, nodrint-nos de bona m\u00fasica i de versos sentits que t’atrapen si aprens a aturar-te, a sentir-los i a viure’ls. L’amor a la poesia ens est\u00e0 regalant moments eterns.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efts, agra\u00efts, agra\u00efts fins a la lluna i m\u00e9s enll\u00e0! Lluny ben lluny… i molt m\u00e9s lluny!<\/p>\n\n\n\n

\n