Malauradament la poesia no impedeix catàstrofes naturals com la ‘Dana’, que aquestes darreres hores ha desvestit vides prop de casa nostra, en terres que han vist créixer poetes (del País Valencià) que hem musicat en aquest darrer disc.
Els aiguats tot ho arrasen.
La natura s’entesta a recordar-nos que res és etern.
És resilient en el missatge.
La seva veu ens parla. Una vegada i una altra. Com un mantra.
L’escoltem prou?
Acostumar-se a l’absència del que ahir encara bategava i avui ja no hi és causa un dolor immens.
No hi ha paraules.
Res pot omplir el buit del que ja no hi és.
Toca sobreviure a la intempèrie moral que aquesta tragèdia natural d’ahir al País Valencià va arribar com un cavall desbocat a moltes de les persones que avui viuen el buit d’un ésser estimat que ja no hi és. Riuades, tornados o focs que no deixen rastre, que tot ho arrastren sembrant sofriment i dolor.
No ens queda una altra de ‘flotar’ com es pugui aquesta intempèrie moral.
Els poetes s’entesten a filtrar en pocs mots
el que molts podem sentir dedins.
Un poema (i la seva melodia) sempre el pots portar a la butxaca, ens deia Joan Margarit,
i enmig de la intempèrie moral,
ens protegeix i esdevé barca per no naufragar.
Potser un poema pugui semblar poca cosa. Tant se val.
Però permet forjar en pocs mots una àncora prou sòlida per qualsevol emoció.
“Un poema és àncora d’emocions”
i tan sols per aquest motiu ja ens val la pena cuidar la poesia.
En Joan Brossa deia que “la poesia és el reflex emocional del pensament” i que “sempre hi haurà poesia perquè és una necessitat que té l’home”.
Ens oxigena.
Resta present.
La poesia no ens omple el buit d’una absència, no, però ens pot salvar de la intempèrie moral.
Cuidem-la.
Nodrim-nos-en.
Foto de la capçalera: Anna Munujos (@amunujos_photography)