‘Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú
Jaume Sisa, Qualsevol nit pot sortir el sol (1975)
O potser sí, ja me n’adono que tan sols hi faltes tu
També pots venir si vols, t’esperem, hi ha lloc per tots
El temps no compta, ni l’espai, qualsevol nit pot sortir el sol’
Llars i jardins poètics… Deixar entrar la poesia a casa és bonic. Al menjador de casa nostra hi ha un prestatge que acull entre els seus braços tota la poesia que pot. Li dona caliu, inspiració, tendresa, amor i vida.
Si estàs atent i et submergeixes en el mar del silenci de la llar, pots sentir la remor dels mots que naveguen entre les pàgines de tots aquests llibres.
Ens agrada fer lliscar els dits damunt dels lloms, fer-los dansar al ritme del va i ve de les onades, amb ganes de deixar-se endur i navegar per aquest mar poètic.
Cada poema és una barca, serena o no, però quan és pres per una veu el poema navega en un mar d’emocions i esdevé llar al cor de qui l’acull. I pot fer arrels profundes, pot nodrir l’ànima, pot esdevenir font d’inspiració, pot alimentar les ganes d’aprendre,
pot ser… potser…
Aquesta abril fa olor de poesia. N’és un jardí a cada racó per on passem. Aquesta setmana n’oloravem de més clàssica tot descobrint una col·lecció meravellosa de poesia que tenen al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Una tarda d’un dimarts qualsevol no fa pas massa, descobríem la ‘música oblidada’ de poemes de Jacint Verdaguer de la mà (a quatre mans) bellament interpretada per un matrimoni barceloní harmoniós al pati de l’Arxiu Històric de Barcelona. I just fa una setmana ens deixavem endur per un jardí de meravelles ben ‘real’ interpretat per un místic músic valencià. I si encara ens n’anem una mica més enrere en el rellotge del temps, ens sumavem a la roda del giròvag de València, Borja Penalba, per fer-li costat en un moment tant especial com és l’estrena d’un disc en solitari, i al ‘No diré res de mi’ d’una cantautora que està fent arrels a la comarca d’Osona, Meritxell Gené.
Ens agrada el que fem, el que som. Un pas rere l’altre però sempre acompanyats. Donant-nos la mà per seguir endavant. Amb pas ferm malgrat hi hagi moments de cansament o de desànim.
al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Avui estem contents de compartir amb vosaltres aquesta menció especial que hem rebut per un dels ‘Afers poètics’ en el marc del V Concurs de Videopoemes convocat per l’Ateneu Santcugatenc, amb el poema recitat per un dels membres d’Afers Domèstics (Jordi Homs), ‘Caminar (un cant)’, del poeta i també músic Jaume Coll Mariné, que habita també ben a prop de casa nostra.
Donar vida als poemes dels poetes és bonic. Recitant, cantant… tant se val, el més important és que bateguin! Viure els poemes i deixar-nos portar. Navegar amb ells cap allà on ens portin. Tenim la sort que n’hi ha molta de poesia musicada. Avui la podem escoltar a través de molts canals. Les plataformes digitals són ponts que acosten la música d’aquests poemes ràpidament a casa nostra. Però els poemes musicats també bateguen en llibreries, com Ona Llibreria a Barcelona, i botigues de discs, on podem trobar bones seccions de poesia, música i poemes musicats en suports més clàssics com els CD’s i vinils…
Certament, un jardí de poemes per llegir, recitar, escoltar, dansar, sentir… humanament! Un jardí ple de poetes, de músics, de cantautors, que com uns autèntics jardiners, sembren, cultiven, reguen i fan créixer la poesia musicada per arreu.
Poc a poc, si ens hi anem endinsant i observem i escoltem amb atenció, anem recollint un meravellós ram de poesia. N’hi ha tanta, diversa, d’infinits colors, de diverses olors… i en són tant els que n’anem musicant i donant veu als nostres poetes! A tall d’exemple, i ens en deixem molts:
Ramon Muntaner (1950-2021) / Miquel Gil / Borja Penalba / Mireia Vives / Joan Isaac / Elies Monxolí / Maria del Mar Bonet / Roger Mas / Sergi Carós / Lluís Llach / Meritxell Gené / Raimon / Toti Soler / Ivette Nadal / Gemma Humet / Jordi Humet / Cesk Freixas / Joan Manel Serrat
A casa seguim gaudint de la poesia, en família i bons amics, i aquesta primavera ja estem enregistrant el que serà el nostre segon treball de poesia musicat, de la mà del productor Ricard Puigdomènech, i que aquest 2024 florirà i formarà part d’aquest jardí de meravelles poètic que anem cuidant entre tots. Amb ganes de seguir caminant i fer possible aquest somni i que com bé deia Miquel Martí i Pol i tant bé ho canta el terrassenc Jordi Humet, ‘Serem allò que vulguem ser’.
Obrim portes i finestres, sortim al jardí, olorem les flors i deixem que entri la poesia musicada a casa nostra! En sentiu l’olor? Us en deixem un tast amb ‘Les roses recordades’, un preciós poema de Joan Salvat-Papasseit, musicat pel valencià Elies Monxolí, tant escaient per celebrar aquest Any Salvat-Papasseit en commemoració al centenari de la seva mort. I un altre poema musicat, ‘Llavis de rom’, de l’amiga poeta Marta Vilardaga musicat per nosaltres al primer projecte de poesia musicada (De poemes i planes) i que si l’escolteu és ple del roig dels gallarets i les roselles.
Que a cada llar, hi habiti poesia i s’ompli de roses per ser olorades i de llibres per ser llegits!