El dia 21 de març vam celebrar el Dia Mundial de la Poesia #DMP2024, un dia en què van ploure poemes per totes bandes! Coincidint amb l’Any Papasseit en motiu del centenari de la seva mort, els Afers Domèstics vam llançar una crida el cap de setmana del 16-17 de març perquè músics, poetes i amants de la poesia ens donessim la mà tot cantant o recitant el poema de Joan Salvat-Papasseit, ‘Dona’m la mà’ que el músic valencià Elies Monxolí ha musicat en el seu llibre disc ‘Jardí de meravelles’, editat per Edicions 96.
A continuació us en compartim el resultat que vam difondre a les xarxes socials el mateix dijous i us agraim a totes les persones que us heu llançat a donar-se la mà. Si us ve de gust, podem seguir. Tenim les mans ben obertes.
GRÀCIES SINCERES
Un agraïment molt especial a l’Elies Monxolí per abraçar de cor aquesta iniciativa.
Un gràcies sincer a la pradenca Anna Munujos per les sinergies i per compartir l’emoció de produir aquests vídeos de ‘sons’, ‘veus’ i ‘paraules’ que formen part d’un nou Afers poètics i que us compartim a continuació.
Una abraçada immensa a totes les persones que han volgut donar-nos la mà en aquest temps tant breu (3 dies de campanya!) i han compartit la seva melodia o la seva veu cantant o recitant-ne un fragment!
Al mateix vespre, vam assistir a l’acte central del Dia Mundial de la Poesia, ‘M’HE ESTIMAT MOLT LA VIDA’, organitzat per l’Institut de Lletres Catalanes que va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on van ploure poemes de Vicent Estallés recitats, dansats, cantats i comentats amb molta professionalitat i passió per part d’en Francesc Anyó, la Míriam Cano, en Martí Sales, la Mariona Garcia, l’Arnau Boces, la Mabel Olea, la Clara Poch i en Marçal Calvet.
Els amors
Vicent Andrés Estellés
fan l’amor,
les històries,
la història.
Un acte conduit radiofònicament per en Roger Seró i la Laia Vidal en un Hall del CCCB ple de persones que els batega el cor i la vida de poesia.
Acompanyats d’aquesta primera lluna plena de primavera i d’aquest regal de pluja que ens cau del cel després de tants dies…, desitgem que cada dia ploguin poemes i no ens aturem de donar-nos la mà per arribar més lluny!