Estiu, temps de renéixer i renovar il·lusions. I per a nosaltres, el moment propici per compartir noves estrenes.
La primera estrena de l’estiu, un nou videpoema d’un dels poemes musicats del nostre disc, “De poemes i planes”, que vam presentar oficialment el dissabte 2 de juliol a la Sala Modernista del Casino de Vic (llegir article) i que presentarem a Prenafeta (Montblanc) el proper divendres 5 d’agost. Diferents instantànies que ens proposa Josep Porcar en el seu poema “Postals de platja” inclòs en el llibre Els estius. En aquest llibre en Josep Porcar fa una crítica punyent a un model de turisme poc respectuós amb la natura, la cultura i l’entorn. El poema “Postal de platja” ens ofereix 19 imatges que posen en evidència la necessitat de reflexionar i repensar aquest model de turisme consumista i agressiu amb postals com aquesta:
Postal XI. Benicàssim (Josep Porcar)
Havies d’anar a parar a l’única platja
De l’univers on pots sentir-te plenament turista i estranger a casa.
Pots, per exemple, empassar-te pizza en sis idiomes llevat
Del teu.
Un model de turisme que uns magnífics governants han ajudat a implementar i que durant anys ha destrossat el litoral del País Valencià i moltes altres zones del Mediterrani. D’aquestes postals n’hem musicat 3: la postal V. Panoràmica; la postal I. Poeta; i la postal X. Saviesa.
La segona estrena, la cançó “Ulls d’agost”, composta per Josep Ginesta (Afers Domèstics) i dedicada als seus pares. Íntima i d’una gran sensibilitat, guitarra i veu, autoeditada a casa.
Prenafeta, a l’agost del 75, una parella comença a festejar. Un camp d’oliveres és l’escenari d’una de les primeres trobades i un pi jove escolta les paraules, que puc endevinar tendres i tremoloses. Aquest mateix escenari és avui casa seva, aquí han vist créixer fills i néts. És en aquest petit trosset de terra on han llaurat il·lusions, i collit alguns dels fruits de la vida, a voltes dolços i d’altres no tant. Ara que ja fa una temporada que en toca de menjar-ne d’amargs, tenir-se l’un a l’altre és el més important. Saber-se acompanyat, tenir la mà que ens guiï quan no endevinem el camí. Prenafeta ha estat el punt de partida, d’aquest camí que comparteixen i, al mateix temps, sempre ha estat el lloc on poder tornar. I encara que només hi hagi boira al mirar endavant els records sempre hi seran per il·luminar-vos, recordar-vos qui sou i d’on veniu i donar-vos l’empenta per seguir endavant. Aquesta cançó és només una cançó per agrair-vos per ser com sou, per dir-vos que pensem en vosaltres i també per recordar-vos que malgrat la distància, us acompanyem en aquest camí.
Gràcies també a tots vosatres que ens llegiu, seguiu, i ens acompanyeu en aquest camí musical. Agraïts!