Avui hem tingut la sort de lliscar muntanya avall, planejant amb els esquís per una Vall (la de Camprodon) que ens té enamorats. Una Vall on hi tenim records d’infantesa i on hi havíem vingut sovint amb els de casa, i avui en seguim gaudint, ara, amb els nostres petits. I aquest matí, al costat del lloc des d’on neix el riu Ter, a uns 2.400 metres d’alçada, des d’aquest bonic indret els poemes d’en Josep Porcar i la Marta Vilardaga, bones persones i alhora grans amics i poetes, han començat a voleiar vall enllà en forma de poemes musicats. I certament, no puc estar més feliç d’aquest projecte nascut a casa, al costat d’un gran artistàs que amb la seva veu em va enamorar des del primer dia que el vaig escoltar cantant aquella cançó del seu barri, Poble Nou… Al costat de la seva veu i de les seves boniques melodies, la vida pren un altre sentit i m’agrada acompanyar-lo amb les notes d’un piano que havia estat oblidat durant una bona temporada. Treta la pols, la música comença a prendre vida novament i en família comencem a donar cos al projecte d’Afers Domèstics. Primer, amb un senzill disc cuinat a casa amb molt d’amor i on hi participen els petits de la família. Confinats amb sabatilles és el nostre petit tresor familiar i que de ben segur, d’aquí a uns anys, el seguirem escoltant amb tendresa, ja que ens recordarà el “confinament” amb els de casa. Si no l’heu escoltat, us animem a fer-ho perquè és un disc molt dolç i gravat a casa amb els pocs recursos que teníem. I ves per on, és entendridor.
I just fa un any, rebem una trucada de Casa de la Música de Manresa. Just travessava per davant de l’estació de tren de Vic que un noi em diu: us truquem per dir-vos que heu estat seleccionats per la beca d’enregistrament en estudi on us vau presentar. No ens ho podíem creure que anés amb serio però mira per on, que sembla ser que sí perquè just un any després, aquí en tenim el resultat. Un disc enregistrat íntegrament a Manresa, al costat de l’acompanyament d’en Bernat i del gran “Puxi” a qui els estem més que agraïts perquè ens han brindat una oportunitat i una vivència molt maca que ens la carreguem en aquesta motxilla que tots portem al llarg de la vida. Una experiència molt bonica i una oportunitat molt gran per gravar amb una qualitat de so excepcional i així, sembrar aquesta nostra llavor musical amb un nou disc, el nostre segon àlbum, que en aquesta ocasió ens hi acompanya també una altra membre de la família, la Mar (la meva cosina 😉).
I així, “com qui brinda amb un gran vi” tal i com diu un dels poemes d’en Josep Porcar (Confirmació de la regla), avui celebrem el llançament d’aquest disc que ja ha volat i es troba a totes les plataformes digitals. Desitgem que us l’escolteu, que l’assaboriu, que el gaudiu, que ens feu retorn del que us faci sentir, que el compartiu, que us el feu vostre i si alguna d’aquestes coses acaba convertint-se en realitat, encara ens sentirem més satisfets de tot aquest treball que hem fet i que seguirem fent amb aquest disc i amb els propers projectes que tenim al recambró de la cuina.
(escrit des de la veu de la “mànager” d’Afers Domèstics)