“El viure encès s’ha tornat vers,
com un recer fet de pinassa:
la llar d’on pengen atuells
il·luminats per tanta brasa” – Laia Llobera
S’ha fet de nit però hi ha llum a dins les cases. Si empenys la porta i entres cap a dins, pots emportar-te una agradable sorpresa i trobar un espai de pau i ple de caliu. S’escolta una melodia que remet a un text de Mercè Rodoreda, ‘La Salamandra’, i que li donen veu el duet L’Arannà (la guixolenca Anna Sala, i l’eivissenca Lara Magrinyà, guanyadores del premi Miquel Martí i Pol el 2024). Tot és apunt perquè cremin les brases i l’ambient és l’adequat per celebrar-hi un acte que per a nosaltres esdevé màgic. Si és cosa de bruixes no ho sabem, en salamandra tampoc ens hem convertit, però l’energia del foc ens rou per dins i notem com poc a poc anem brodant un projecte domèstic proper i sincer que traspua caliu.
Diuen que “l’art teixeix lligams entre paraula, música i emoció”. Així ho escoltavem de la veu de la Sílvia Bel. És teixint com el cercle es va fent més gran. Tenir amics poetes ens ha portat fins aquí. Ells i la nostra curiositat per aprendre ens fan créixer cada dia una mica més. A l’octubre de 2021 conduíem en família fins a Almussafes, per fer costat a una gran amiga osonenca i poetessa que amb ‘Una cadira en la boira’ recollia el premi al XXV Certamen de Poesia Marc Granell Vila d’Almussafes, molt ben acompanyada pel poeta castellonenc Josep Porcar. Ben acollits per tots dos, fou allà que vam compartir taula i hi vam conèixer tres poetes més, el valencià Marc Granell, la grauera Maria Josep Escrivà i el barceloní (d’arrels moianeses) Jordi Solà Coll. ‘Vincles’que es van teixint a poc a poc, poetes que esdevenen amics i versos que infusionen endins nostre i omplen sense fer massa soroll la prestatgeria de casa.
Afers Domèstics, un projecte que desprèn la seva essència i que va prenent cos. Un grup nascut al menjador de casa durant la pandèmia, en família, i que amb aquests cinc anys ha anat prenent forma, transformant-se i consolidant-se en companyia de dos bons amics més. En Jordi, la Pepa, en Josep i la Núria. Tots quatre avui hem fet un salt molt emotiu sentint com del menjador de casa i passant ben a prop de la llar de foc de l’antic despatx de ‘El Xalet’, ens hem trobat asseguts enmig d’un públic entregat que ha donat tot el caliu que es mereix al Certàmen Terra i Cultura 2025 que es celebrava aquesta nit passada a la Casa Golferichs de Barcelona.
És cert que enfilar-se cap amunt pot fer vertígen. I passar de seure al sofà de casa a sortir per la porta i començar a enfilar esgraons amunt pot espantar una mica. Però val la pena atrevir-se a caminar i tenir ganes d’anar més lluny. Junts tot és possible, ho sabem bé. I cal acollir els somnis com el que són: un acte de fe en la vida. Així ho deia en Miquel Martí i Pol i així ho creiem nosaltres.
I de la planta baixa cap a les golfes de la casa Golferichs, entre grans vitralls i acabats de fusta, ens hem assegut amb la il·lusió d’un infant que estrena unes sabates noves amb moltes ganes de fer costat als grups musicals que han estat finalistes d’aquesta 18a edició del Premi Miquel Martí i Pol del Certamen Terra i Cultura 2025 que impulsa la Fundació Vall Llach i que atorga a les millors cançons amb música original basades en poemes de llengua catalana.
Un acte bonic on hem tingut la sort de gaudir d’un petit tast de paraules per a cadascun dels 5 poemes musicats finalistes i a través de la veu dels membres del jurat i encapçalat pel músic, escriptor i gran activista cultural Lluís Llach, que ha volgut recordar a d’altres bons amics que com ell foren impulsors d’aquest meravellós certàmen: l’Emili Teixidor o en Ramon Muntaner.
Cada mot ha deixat empremta entre nosaltres. I dia a dia, amb cura, tota llavor creix i acaba florint. Com bé ha dit l’Eduard Escoffet mentre presentava la cançó guanyadora, desitgem que la poesia i la música d’aquest certamen arribi als centres educatius per sembrar les seves llavors entre els més petits i els més joves, com li va passar a en Fredrik, que gràcies a un dels seus professors de literatura va descobrir Joan Brossa (amb ‘Eco del sol detingut’) a través del poema musicat per l’Ivette Nadal que guanyava al 2010 el III certamen del Terra i Cultura.
Sembrar, nodrir, créixer, recollir… Compartir, sumar, connectar i fer ‘vincles’, com el poema de Joan Vinyoli i que tant bé ens han interpretat en directe el Marc Parrot i el Quartet Brossa -segons premiats-. Pell de gallina l’embolcall de cordes que saben sostenir amb molta cura els versos que canta en Marc Parrot.
Agraïts d’haver compartit aquest moment que ens emportem amb nosaltres, del regal d’haver estat escoltats pel jurat i haver estat entre els 25 seleccionats per aquest certàmen, de l’emoció que hem sentit de seguir fent vincles, de donar-nos la mà amb l’amiga pradenca i fotògrafa Anna Munujos i de tenir la sort de compartir unes paraules i una màgica abraçada amb en Lluís Llach. Gràcies a tots els membres del jurat i molt especialment a la bona feina que fan des de la revista Enderrock.
Enhorabona als vint-i-cinc seleccionats d’aquesta edició amb majoria d’edat, de nou felicitats als cinc finalistes, als dos premiats i un urra ben especial per les dues membres del grup Ölivias que amb la musicació de «Desamor» de Josep Maria Llompart s’han emportat el premi accèssit que els permetrà viure i créixer en una residència poètica de quinze dies a la Fundació Mallorca Literària.
Gràcies a tots els que cultiveu la poesia. Escrivint-la, llegint-la, musicant-la, escoltant-la. Als que us emocioneu. Als que sembreu versos cada dia.
Nosaltres seguim caminant i aprenent, nodrint-nos de bona música i de versos sentits que t’atrapen si aprens a aturar-te, a sentir-los i a viure’ls. L’amor a la poesia ens està regalant moments eterns.
Agraïts, agraïts, agraïts fins a la lluna i més enllà! Lluny ben lluny… i molt més lluny!
Més informació a l’Enderrock