No és un dia qualsevol. Dijous. Quarts de 8 del vespre. S’obre la porta de casa i l’habitació que havia estat la de les joguines dels nens fa una temporada que ha mudat la pell i s’ha reconvertit en la de les joguines dels grans. A les parets, cordes de guitarra. Damunt del moble blanc Temu d’IKEA, el teclat comprat en pandèmia al Diesi#7, i a dins dels organitzadors acolorits de joguines, ara ple d’instruments, un kit musical ben variat: el bongo de Mèxic, castanyoles ‘souvenir’ d’una sortida dels pares, una maraca d’ou de Cerdanyola, un xilòfon amb colors d’arc de sant martí… i més que hi trobaríeu si hi endinseu les mans i tanqueu els ulls.
Un, dos, tres, quatre. Ja hi som tots. Partitures en marxa, lletres de poemes apunt, teclat en ‘on’ i dits apunt per començar a assajar alguns dels poemes musicats d’aquest darrer disc que vam enregistrar l’any passat en un ambient també ben domèstic i sota la batuta d’en Ricard Puigdomènech. Quin gran home. Quin bon guia. Quin bon mestre.
Gaudir, estimar el que fas, apassionar-se, sentir, emocionar-se… així és com hem viscut aquest projecte des del minut zero, quan encara no sabíem que en creixia una llavor. Ens sentim afortunats de compartir aquest espai on cadascú de nosaltres hi aporta el seu jo més autèntic. Veus que enamoren, dits que acaricien, cors que bateguen, tecles que acompanyen, recitats que s’infusionen, versos que et parlen, melodies que abracen, mans que s’entrellacen i s’empenyen a superar pors i acollir els somnis com el que són.
Al menjador s’escolten veus. Una prestatgeria sosté poemes de tots els temps, de tots els temes, de molts poetes que trepitgen fort, que viuen la poesia i que publiquen per sembrar-la arreu, a prop i ben lluny. Alguns poetes Km. 0 que ja no hi són però que ens segueixen parlant de ben a prop i ens fan cridar als 4 vents cada vers que ens frega l’ànima, però sobretot poetes que respiren sota el mateix sostre i somien sota la mateixa lluna, ben vius encara, contemporanis i propers a nosaltres. Coneguts, no tant coneguts, i sobretot, amistats que ens han enamorat i ens han tocat el cor. Són ells qui parlen a través de la nostra música i les nostres veus.
Som veus de la poesia sembrant versos a totes les llars. Obriu, obriu les finestres i deixeu que aquest vent que bufa fort sigui pont i entri la poesia dins vostre. Creieu-nos. La poesia és àncora d’emocions, és cultiu i si la prens a diari i deixes que infusioni… desprèn un sabor que et dona calma i repòs a l’ànima.
Avui només ens surt donar les gràcies per tant. Per tot. Per cada gest. Per cada mirada. Per cada ‘que bonic’. Per cada mot ple de llum. Per cada moment. Per cada pas. Per cada nota. Per cada pàgina. Perquè saber-nos en aquest certamen és un somni fet realitat. Un moment únic que ja guardem al dedins. Un moment únic per fer d’altaveu de tantes veus. Un moment únic per sembrar versos de tants poetes.
Més informació sobre el XXVIII Premi Miquel Martí i Pol. Certàmen Terra i Cultura de la Fundació Lluís Llach: https://www.enderrock.cat/noticia/30313/25-poemes-musicats-seleccionats-lluis-llach-al-terra-cultura-2025