La Guixa, 24 de desembre de 2024. Text: Núria Cañellas. Fotografies: Anna Munujos (@amunujosb_photography)
“Si abans de fer-se fosc t’il·lumina la tarda, avances amb pas ferm, el camí et salvaguarda, veus reflectir l’estel que et marca un altre nord”, Jaume Huch (Berga), un fragment del poemari ‘Queralt endins’
El foc de casa està encès, el caldo calent fumeja a la taula. Repiquen les culleres al plat. Al costat, una renglera de poemaris ens fa caliu. És ple de textures, colors i gramatges poètics. Fa una estona hem assajat i ara sopem en família i amb el nostre amic, també poeta. Els dijous assagem a l’habitació que hem arranjat com a ‘local d’assaig’ per anar preparant la presentació d’aquest disc que vam enregistrar sota l’escalf del productor Ricard Puigdomènech aquest 2024, ‘Sortirem dels racons foscos’ i que des de l’octubre passat es troba a totes les plataformes digitals i així ens en feia ressò el diari local El 9 Nou.
A la vida, tots busquem caliu. El racó amb més caliu de la casa és la llar de foc (a la foto, la llar de foc de casa l’Esteve, a Gurb). Espurnegen els troncs i és viva la flama. I nosaltres tenim ganes de seguir compartint aquest abric que ens aporta la poesia i la música. Ens agrada que surti de casa i arribi en d’altres. A les vostres! Que faci llum, que espurnegi, que doni encara més escalf aquesta poesia!!! Ens animem a fer realitat aquesta idea que suggereix tot sopant en Josep de #poemaridadvent. De calendaris d’advent se’n fan molts, diu, però compartir-ne un exclusivament de poesia i donant-se la mà diferents persones que se l’estimen amb fervor encara ens sembla més bonic. Jo ja m’hi animo, connectar persones m’agrada molt!
Sabeu? La poesia, quan entra a les cases, és espurna per l’ànima i nosaltres tenim ganes de seguir-ne sembrant-la arreu tant com puguem. I és així com ens animem a fer una crida via xarxes socials i en Jordi i jo mateixa no ens falta gaire per aixecar-nos i asseure’ns vora del foc mentre en Josep ens captura el moment. Buscarem 25 poetes que ens vulguin recitar un poema seu o d’algun altre poeta i compartir-los per Instagram amb tots els qui segueixen el compte d’Afers Domèstics. Agafem la llibreta i comencem a fer llista de persones que coneixem o que seguim i contactem de seguida amb alguns d’ells per veure si aquesta crida podrà ser una realitat. Poc a poc, dia a dia, va creixen la suma de persones que tenen ganes de plantar la seva llavor. En pocs dies, ja tenim més de 25 respostes afirmatives, emocionats i agraïts de la bona resposta.
“Amic, germà, no sé qui ets. Però a tu et dedique els meus cants. Uns cants humils, pobres, errants, de qualsevol manera fets”, un fragment del poema ‘Per les terres altes de Castelló on el vagabund jugava amb els rius que l’eixien el camí com si fossin alegres gossos sense amo’, del poemari ‘L’inventari clement de Gandia’ de Vicent Andrés Estellés
Durant aquestes quatre setmanes que dura l’Advent, cada dia hem donat veu a la poesia. Al final han estat 27 rapsodes que ens han recitat des de diverses comarques de Catalunya i del País Valencià. Algunes ens han compartit poemes propis inèdits o publicats per diverses editorials del territori (Editorial L’Albí, Neret Edicions, Edicions 96, Viena Edicions, Pagès Editors, La Breu Edicions, Editorial Trípode, Tàndem Edicions, Quadrant, Punt Volat o El Gall Editor) o revistes com el número 228 del Tatano del Cavall Fort. D’altres han donat veu a poetes amics que encara hi son i d’altres que ja ens han deixat. S’han donat la mà ultres de la poesia que fan tots els possibles per donar-li veu cada dia a través d’entitats com l’Associació Literària L’Escarritx (Conca de Barberà) o l’Associació Cultural de Gironella coneguda com els CalamArts en Tinta (Berguedà).
“La llum és una fageda que t’asserena el cos i et retorna a l’origen”, un fragment del poema inèdit ‘Signes i cants’ de David Tona
Tots ells son magnífiques ‘veus de la poesia’, les podeu escoltar al compte d’Instagram @afersdomestics. No sé si a vosaltres us en han quedat ganes però a nosaltres ens queda un molt bon regust poètic que esperem repetir en una segona edició el 2025!
Mentrestant, retrobem-nos aquests dies amb els nostres al voltant de la taula. Degustem la companyia dels qui ens son família i amics. Brindem per agrair la vida que ens ha estat regalada amb els qui tenim al nostre costat ara mateix. Alimentem-nos del que ens aporta la poesia a tots nosaltres. Olorem els records dels qui ens han acompanyat i ajudat en algun moment i que els portem gravats sota la pell. Sembrem i compartim amb els altres una mica de poesia cada dia i seguim caminant, amb pas ferm, per la vida.
“De postres: un dia amb la gent que jo vull”, un fragment del poema ‘Menú de Nadal’ de Dani Espresate publicat al Tatano núm. 228 del Cavall Fort
Els Afers Domèstics us desitgem unes bones festes una molt bona entrada a l’any nou. I us compartim aquest bonic poema de l’escriptor berguedà Ramon Vinyes titulat ‘Nadalenca’, escrit el 25 de desembre de 1951 i dedicat al seu amic poeta Climent Peix.
Alosa del record,
atura't damunt d'aquest Nadal perquè no sigui mort.
No hi ha neu pels carrers: hi ha vent,
i aparadors brillants, i gent,
i un gris que seria més gris
-essent tan gris com pot ser el gris-,
si no fos per la Flama Perennal
encesa al centre d'or de tot Nadal.
Alosa, canvia't el collar
posa't collar clar
per tal que siguis un accent
sobre d'aquest Nadal de vent.
Alosa, deixa el teu vestit terrós
i vesteix-te amb colors,
perquè sobre el Nadal puguis brumir
com damunt de la rosa el colibrí.
Alosa,
vola damunt la nostra ànima desclosa,
i deixa flotar en crestalls marins
l'alat arc de triomf dels querubins.
Som a Nadal, alosa dels records...
I ens transporta, ulls tancats, vers el gran Nord
on, un dia de pessebre,
emplena el món de maigs, mal sigui fet de gebre.
Nadal! Nadal! Quin dia més ardent,
amb pluja, amb el vent,
amb fred de al ciutat, enfonsada en grisalla.
El Sol dels sols torna nards, els brins de palla.